Mag Pota

4 anys de màgia!

2011-10-01T10:34:00.004+02:00

Avui ja en farà 4 anys des del primer dia que vaig agafar un paquet de cartes. Des d'aquell dia sempre he portat la meva caixa de cartes a sobre.

(foto: quan encara em via de dir: EdelweisS va ser el primer nom, tot i així costava molt de dir i vam decidir canviar-lo!!)

Tot va començar...
El dia 1 d'Octubre del 2007, quan amb un amic estàvem mirant un programa de màgia per la TV "Nada por aquí" i quan es va acabar encara teníem ganes de veure més màgia i vam anar a Internet! Vam posar al youtube: "màgia". Allà vam estar entretinguts una altre bona estona fins que un vídeo posava: “Juego de mágia revelado”. Ens va crear expectació i vam mirar-lo... (si no és maco dir-ho per què Internet està fent molt mal a la màgia i a l’il·lusió de la gent) I vam aprendre un joc amb monedes i un amb cartes (senzills, com havia de ser).

Des de llavors i durant un mes aproximadament vaig anar mirant per pagines de màgia (a on allà ben explicat et deien petits jocs de cartes i monedes) fins que una tieta de Barcelona em va comentar que coneixia una tenda de màgia a la ciutat!!! Allà quasi ploro, tu!

Poc després ja era camí a BCN a la tenda "El rei de la màgia" a on en Josep i la Rosa bonament em van ajudar a trobar el que necessitava per començar i en Josep em va fer de primer gran mestre en tema cartomàgia.

Durant el següent mes em vaig llegir el meu primer llibre de màgia " Mágia fundamental de Vicente Canuto" llibre que recomano per començar! Després cada mes em vaig llegir 2 llibres fins arribar a uns 14.

El meu primer espectacle

Va ser per Sant Josep del 2008, Sant del meu tiet. Uns nervis per muntar aquell espectacle, que gràcies a la Sandra (cosina) i en David (amic) va anar força bé! fins i tot aquell dia molts de la meva família, per no dir tots, van acabar plorant. Van plorar per que al final de l'espectacle els vaig fer un últim joc inventat per mi que parlava de la família en forma d'arbre cronològic. On els nostres avis, que ja no son amb nosaltres i se'ls torba molt a faltar, eren els protagonistes i acabaven desapareixen per acabar tornant a aparèixer a dins del cor de tots els de la família.
Aquest espectacle es molt especial i encara em miro d'en tant en tant el vídeo per veure com va començar tot i fer memòria!

El meu primer contacte amb la TV i amb tot Espanya!

Vam anar amb tota una colla d'amics i familiars a veure el programa "Buenafuente" aquell dia (11/08/2008) però en Buenafuente estava de vacances i en el seu lloc hi havia en Berto Romero realitzant el "Buenafuente ha salido un momento". Un cop asseguts de públic va sortir en Berto fent un petit monòleg sense càmeres i va acabar demanant si algú del públic s'havia fer alguna cosa diferent i allà tots els amics i família em van assenyalar. Va venir i em va demanar avera que s’havia fer i li vaig ensenyar 2 moviments amb cartes. Ell em va dir que al final del programa si hi havia temps podria fer un joc en el "tu si que sales". Em van posar un micròfon i em van donar una aigua. Cap al final del programa ja em van fer sortir i vaig fer-li un joc amb el meu súper castellà de la plana. L'hi va agradar molt i dels 2 minuts que tenia vam passar a 8 minuts i escaig i vaig acabar fen-li dos jocs.
Va ser fantàstic aquell dia! Semblava que allò no podia ser! I si! El vídeo encara el vaig penjant i encara m'emociona.

El primer espectacle cobrant

Va ser a l'hivern del 2008-2009 i gràcies al programa abans esmentat! Va tindré lloc al local The City Arms de Vic. Jo feia cara de seriós, les bromes les deia sense ni riure un moment. Les mans em tremolaven i em quedava amb blancs forces cops. Tenia preparats molts petits discursos i crec que cap va sortir exactament com el tenia que dir! Aquest local hi he fet molts espectacles i és un lloc molt especial. Com també ho és el Pou de Vic, un altre bar que em va donar l'oportunitat de fer màgia per taules cada divendres. Son dos locals que em van ajudar a pujar-me l'autoestima i a fer-me veure que aquest tenia que ser el camí.

Estudis

Vaig acabar la ESO i vaig decidir anar per els Mòduls de Formació Professional. Vaig decidir que volia anar per la part de sanitat i vaig fer el mòdul de grau mitja d'Auxiliar d'Infermeria. Seguidament, l'any 2007, vaig començar el curs pont. I el curs de màgia particular. Per passar a fer Higiene bucodental com a grau superior i passar a Medicina com a carrera.
Però això no va ser així! A finals del 2008 i ja començat el grau superior vaig trencar files i me'n vagi anar a Madrid. A estudiar a l'escola den Juan Tamariz! (un Hogwarts amb accent espanyol). Allà mi vaig estar uns mesos.

Quan vaig tornar ja vaig començar un curs de teatre a l'institut del teatre de Vic, un curs amb el Màgic Andreu, seguidament un altre amb ell de perfeccionament. Vaig conèixer a en Jango Edwards, un dels millors Clowns del món. I hi vaig fer 2 cursos i un espectacle amb conjunt.

Vaig apuntar-me a l'Institut del Teatre de Barcelona i vaig passar les proves que et fan passar per poder-hi entrar.

I aquí estic.. Lluitant per la carrera d'Art dramàtic i per mantenir una empresa viva...

Empresa

Als 19 anys i amb una cara a "burru" que no me l'aguantava em vaig tirar a muntar una empresa, que encara està oberta i ara comença a donar de si. Aquells moments no sabia pas el que estava fent... ja que l'empresa la vaig posar en quarantena pocs mesos després. A més un mes després de fer-la em va venir un representant i em va dir que em volia portar. Era ni més ni menys que el fill de l’Eugeni. En Gerard Jofre que porta l’empresa “El saben aquel que diu producciones”. Amb ell vaig començar a fer-me gran i a fer entrevistes, per arreu. (Catalunya ràdio, etc.) Tot i així el Setembre del 2011 vam arribar un acord per què no tingués tots els drets i ara el Mag Pota es gestiona des de la seva empresa.

I ara Mag Pota Produccions S.L l'estem començant a reactivar i a l'estiu del 2012 esperem tenir el projecta apunt per tornar-nos a envelar!

En fi.... quan faci 5 anys la volem "liar" grossa i tots hi estareu convidats, ja que sense vosaltres... això no seria possible!!!!

Moltes gràcies a tots/es (família, amics, coneguts, extraterrestres, rentadores, televisions, i coberts en general)

Un estiu? curt!

2011-08-19T22:39:00.003+02:00

(Foto: Festa Major de Tona. Diables de Tona)

Aquest estiu no ha acabat de ser-ho garie. Que l'estiu comenci la segona setmana d'Agost no és molt normal. Per això mateix per a mi aquest estiu se'm a fet curt.

D'aquí una setmana i mitja entrem a Setembre!! I el 12 de Setembre Sant torne-m'hi a l'Institut del Teatre de Barcelona! I fins a finals de Juny!

Però aquest estiu l'he aprofitat i molt! I no precisament per vacances! He estat amb un projecta de Ràdio a Ràdio Vic que ha anat molt bé i apunta maneres! avera si més endavant Audiència Zero, nom del programa, es pot portar a alguna altre ràdio!
També he estat preparant els nous espectacles per l'any que bé! El meu sol serà molt més complert i requerirà sempre de tècnic! A part de moltes sorpreses i fins i tot regals al mig de l'espectacle!

N'hi ha un altre que hi intervé un actor de luxe! En Jordi Font que m'ajudarà en un espectacle molt teatral i que no deixarà a ningú indiferent. Sempre intentant que tothom rigui molt!

I per últim un cabaret amb 5 actors més que són molt bons!!! Aquest estarà llest a mitjans finals d'Octubre! I es presentarà a Centelles i la setmana següent a Vic. Promet!!!!

A part de organitzar els espectacles també he tingut la oportunitat de fer taekwondo amb en John William Mckissock! Que és el segon del món en combat i és 7é Dan de 9 que n'hi ha! Però per mala sort la mala comunicació i horaris farà que no pugui estar-hi tot l'hivern! Tot hi això m'ha despertat molt interes en aquesta art marcial! No té res a veure amb la violència sinó quasi diria: Tot el contrari!

En fi em sembla que aquest estiu a sigut molt profitós i complert ( no he parat!) i veure que més endavant quan pugui dedicar-me del tot a això meu la meva vida serà, més o menys, així, em fa unes ganes de lluitar-hi i lluitar-hi! Mereix la pena! Tot i que, com molts poden pensar, de fàcil no en té res i aquest món encara que facis coses maques molts cops no te les valoren! i això va així! Tot hi això... ens en sortirem!

Més endavant intentaré seguir penjant coses i parlant una mica més per aquí, ja que ho tinc una mica abandonat i no per ganes!

Merci a tots els que cada dia fer que això pugui anar tirant! I veure que aquestes "tonteries" meves van agradant és fantàstic!

Mag Pota

Entrevista a Catalunya Ràdio!

2011-06-26T11:07:00.002+02:00

Ahir dia 25-06-2011 vaig tenir la sort de sortir a Catalunya Ràdio la ràdio nacional de Catalunya.
En el programa Generació Digital. Un programa modern, freaky i divertit.

Aquí veureu la foto que vam fer al final de l'entrevista i us deixo l'enllaç per escoltar l'última part del prog. (jo surto al minut 39:37)

Per cert, en Josep va fer molt furor!!!

WEB millor que mai!!

2011-03-29T20:24:00.003+02:00

Estem acabant de fer la web!!

I per fi podem estar orgullosos del tot de la web!

mireu-la i opineu!! : www.magpota.com

Recopilassio:

2011-03-02T20:38:00.002+01:00

Aquí apunto el que ha anat passant fins l'últim cop:

A la foto: Institut del teatre Grup A i Grup C juntament amb els nostres professors: La Montse Bonet i en Berti. Després de fer en grups petits unes exhibicions d'un treball que cada grup va inventar.

En el tema màgia: mireu al youtube! = http://www.youtube.com/magpotasl hi ha forces vídeos penjats! amb Vídeo Book incluit! també entreu a la web: www.magpota.com

Pintura molt rebé ja aniré penjant fotos de quadres nous!

En fi! tot va anant avera si em passo més per aquí i vaig deixant petjades!

Entrevista al Mag Pota des de l'escola Vedruna de Tona!

2011-01-22T12:51:00.003+01:00

Un alumne de 4rt d'Eso de l'Escola Vedruna de Tona (la meva ex escola) va decidir enfocar el treball que avia de fer sobre espectacles, a fer-me una entrevista, cosa que em va fer molta il·lusió.

Aquí deixo l'entrevista que em va fer en Guillem Solà Boeck:

MAG POTA (JORDI CASADEVALL)
Mag Pota, triomfant per tot Catalunya i part d´Espanya
Mai he intentat subornar un professor fent-li un truc de màgia És una mag i professor de màgia des de fa un any i mig
Te’n recordes de l’últim espectacle que has fet? Va tenir èxit? Si! Va ser a l’hotel Vela de Barcelona per la casa farmacèutica Roche, amb unes 500 persones. Va anar molt bé, el president de l’empresa va dir als encarregats de l’hotel que em felicitessin. Podries explicar en què consisteix el truc que t’agrada més? Aquest el faig sempre al final de l’espectacle i és un dels que més m’agrada, però me n’agraden d’altres. Aquest es tracta d’una caixa on l’hostessa posa al mag dins d’un sac ben tancat amb les mans lligades. Aleshores l’hostessa tanca la caixa amb cadenats i puja a sobre amb una tela on ella es tapa i surt el mag. L’hostessa ha desaparegut i el mag obre la caixa i ella està dins el sac amb les mans lligades. IMPRESSIONANT. Des de quan et vas començar a interessar per la màgia? I a nivell professional? Vaig començar fa uns tres anys. Em vaig començar a dedicar a nivell professionalment des que vaig sortir del programa Buenafuente. Ets un exalumne de la nostra escola. Ja feies trucs de màgia als amics? Doncs no, vaja, sí que n’havia fet algun d’inventat, però poca cosa. Això si, feia teatre a l’escola. Quant fa que dónes classes de màgia? Ja farà un any i mig, a la mateixa escola Vedruna i al tennis Vic. Has fet espectacles fora de Catalunya? On? Sí, a Madrid quan estudiava a l’escola Anna Tamariz. On no has actuat i t’agradaria actuar-hi? Doncs a molts llocs, Londres, Nova York, Itàlia, per més llocs de Catalunya... A tot arreu és bo. Un lloc clau seria el Cirque du soleil. Saps dir-me quants trucs de màgia saps fer? Doncs ben be no, però per posar un número un 250 més o menys. Però un cop en saps fer uns quants i tens moltes tècniques apreses en poden sortir molts més. Apart de màgia també fas comèdia. Saps imitar algun personatge famós o no famós? M’agrada molt imitar, el que passa és que no m’ho he acabat de prendre en serio, però aquí a la ràdio de l’escola ja imitàvem algun famós com Maragall, el president Zapatero, en Pujol, una mica l’Aznar i en Rajoy, també en Mickey entre altres. Eres bon estudiant? No era el millor estudiant, però tampoc el pitjor. Era dels del “montón” sense destacar gens. No em sabia concentrar gaire assegut i quiet. Se t’havia acudit mai de subornar un professor fent-li un truc perquè t’apugés alguna dècima de la nota d’un examen? Doncs, no, no! Estaria bé, però crec que m’haguessin dit: molt bé Jordi, però posa’t a estudiar el que et toca, no màgia. Per això vaig decidir estudiar el que m’agradava més. En algun espectacle has fet amistat amb alguna persona del públic que no coneixies? Doncs sí! I tant, i gràcies a la màgia vaig conèixer molta gent, sobretot al principi quan anava amb les cartes pertot arreu (encara hi vaig) i les feia sortir per tots els concerts i llocs. Em va ajudar a conèixer molta gent. Els amics es poden comptar amb els dits d’una mà? Els bons, bons sí!

L' últim espectacle, amb en Jango Edwards!

2010-12-05T22:51:00.003+01:00

Amb el grandíssim Jango Edwards!

Sí, sí, aquest diumenge dia 28 de Novembre del 2010 vaig fer un cabaret amb el millor clown del món, va ser fantàstic.

Us ho explico des del principi:

Vaig conèixer en Jango gracies al Màgic Andreu, un altre bon mestre. I vaig anar a fer 2 cursos de Clown amb ell. Uns cursos que em van anar genials i que van ser molt aprofitosos tant per la feina com per la vida.
En Jango em va prometre que em volia ajudar amb el nou espectacle! i sí! i tant que sí! fins i tot em va convidar a casa seu a on vam provar esquetxos de l'espectacle. De cop, entre mig de la conversa em proposa (amb anglès): Jordi vols fer l'espectacle d'aquest diumenge que bé amb mi?.

Primer no ho vaig entendre, si ho hages dit amb Català també m'hagés costat, una cosa tant gran costa de creure. Em van tremolar les cames i vaig dir, amb els ulls ben oberts: i taaaaant!

Tenia una setmana per l'actuació, jo havia de fer de clown i havia de fer 2 esquetxos fent un personatge totalment diferent al Mag Pota. Vaig pensar els esquetxos i el mateix diumenge 28, dia de l'espectacle, vam quedar a les 2 a casa d'ell per preparar les coses. Tot va ser preparat amb unes hores. A més, em va ensenyar una canso (smile) i la vam practicar ell, una clown d'Austràlia i jo. Pel personatge em va vestir ell, vam anar a una habitació de casa seu on tenen armaris plens de roba i vestimenta. Ell em va dir que el personatge es diria graetwini amb Català: el senyor botifarra; que anava a joc amb els meus gags.

Anava vestit, de dalt abaix: Un gorro amb forma de gallina que penjaven les potes pels costats de la cara, unes ulleres vermelles amb leds que s'apagaven i s'engegaven, una samarreta vermella amb una calavera amb nas de pallasso, un gran abric de pel que m'arribava als peus i unes malles negres.

Tot apunt, anem cap al teatre Freedonia, un teatret que s'han muntat per fer aquests espectacles on no fan publicitat ni res, és nomes per passar-ho bé. Allà practiquem un cop tot el cabaret seguit i a les 9 comencem. De públic poca gent, al no publicitar, però molt familiar i molt agradable. Van venir molts companys de curs de l'Institut del Teatre de Barcelona cosa que cal agrair.

En fi una gran experiència, moltes gràcies MESTRE per l'oportunitat!

Buried!

2010-10-18T16:48:00.004+02:00

BURIED (amb majúscules!)

Una pel·lícula que s'ha de mirar! molt gran amb tot! no és gens típica.

Imagineu-vos que duran una hora i mitja no pugueu treure la vista de la pantalla i que això ho aconsegueixin amb només un, GRAN, actor i amb una sola escena (dins d'un taüt).

La direcció és majistral, Rodrigo Cortés és un director molt jove i amb una gran i llarga carrera, espero, que s'ha atrevit amb el guió que molts dels grans directors no s'han atrevit i que ara li tenen molt de respecta. A part que no és una pel·lícula comercial i això ja fa gran al director.

L'actor, Ryan Reynolds, interpreta a Paul Conroy un simple conductor comercial que treballa a Irak per mantenir a la seva família de Nord Amèrica. Ell i tots els seus companys són atacats, amb la conseqüència que queda inconscient i es desperta a un taüt. El que fa a dins el taüt duran una hora i mitja és molt fantàstic!

El guió es per envejar, i amb la bona interpretació i la bona direcció fan que sentis tot o quasi tot el que sent Paul Conroy. Acaba amb un final genial i que et deixa callat i amb els ulls ben oberts mirant els crèdits.

Fantàstica, de veritat!

Els dos ulls.

2010-09-16T12:51:00.002+02:00

Ara també pintu,
molta gent em bé i em diu: ostres Mag Pota aixó ja no ho savia de tu, i contestu: des de fa temps que dibuixo i ara aquest estiu he comensat a pintar amb la Mercé Vall!

I aquest és un dels quadres que de moment ja he fet, és també un regal per els meus pares que de qui poquet ja celebren els aniversaris.
Un quadre subrealista amb dos grans ulls i que en cada nineta i conte una història diferent i que de les pestanyes i surten flors, les de l'esquerra estan mès tristes i les de la dreta mes feliçes. Al mig, al cel, hi podem veure un home estirat i com flotant.

Cada un que hi trobi la seva lògica, ah! i el dia 12, 13 i 14 de novembre podreu veure'ls en directa a una exposició a Tona, ja donarè més informació :)

Amb ganes de començar!

2010-09-14T22:26:00.002+02:00

Institut del teatre de Barcelona,

el dia 4 començo una nova etapa, la de fer una carrera, però no una carrera qualsevol, no!

sinò la de interpretació! per arribar a ser actor.

I avent passat les proves de l'intitut abans nombrat ara tinc la oportunitat que molts desitgen, poder estudiar durant 4 anys en aquest insti tant conegut.

en fi! amb ganes de començar!

Ja aniré informant! avera com va!

La ciència ho avala: riure millora la salut!

2010-09-13T23:29:00.003+02:00

Les rialles provoquen efectes positius, tant físics com psicològics, i són un hàbit saludable que convé posar en pràctica cada dia

Riure com a teràpia

Sigmund Freud va atribuir a les rialles el poder d'alliberar l'organisme d'energia negativa. Aquesta capacitat va ser científicament demostrada quan es va descobrir que el còrtex cerebral allibera impulsos elèctrics negatius un segon després de començar a riure. En lògica relació amb aquesta evidència, els darrers anys s'ha refermat el riure com a teràpia.

Quan riem, el cervell emet una informació necessària per a activar la segregació d'endorfines, específicament les encefalines. Aquestes substàncies, que posseeixen unes propietats semblants a les de la morfina, tenen la capacitat d'alleujar el dolor, i fins i tot d'enviar missatges des del cervell fins als limfòcits i altres cèl.lules per a combatre els virus i els bacteris. Les endorfines exerceixen també altres funcions entre les quals destaca el seu paper essencial en l'equilibri entre el to vital i la depressió. D'elles depèn una cosa tan senzilla com estar bé o estar malament. Com es pot comprovar, aprendre a riure és una miqueta més important del que sembla a simple vista.

Una de les línies de treball en alguns centres de psicoteràpia és la risoteràpia, que consisteix a estimular la producció de distintes hormones que genera el propi organisme amb exercicis i jocs de grup. La seua finalitat és la de potenciar el sistema immunitari en general i facilitar la superació de diferents bloquejos. S'utilitzen tècniques que ajuden a alliberar les tensions del cos i així poder arribar a la rialla, com l'expressió corporal, el joc, la dansa i exercicis de respiració o massatges. Es tracta d'aconseguir riure d'una manera natural i sana, que les rialles surten d'allò visceral i irracional, com en els xiquets. En el fons, el que s'aprèn és a orientar la percepció de les situacions perquè en veure-s'hi ens riguem, amb nosaltres mateixos i amb els altres.

I aquest és el projecta fer riure! i a més si es pot fer millorar la salut dels dames! que millor, no?

A la proxima posaré: efectes fisics del riure i pautes per poder riure.!!

Novetats!!!!!!!

2010-08-26T11:37:00.003+02:00

Ja tornem a ser aquí!
Per fii!!

Novetats!:
· Al final ja estic dins de l'institut del teatre de Barcelona! al final vaig passar les proves i vaig poder accedir-hi! encara no m'ho acabo de creure!

· Nou espectacle! ParanoiK! és el nom del nou espectacle que durem a terme en aquest any i que pot donar molt de si! segurament l'estrenarem a teatres de Barcelona. ja anirem informant.

· Ara també faig pintura, ja aniré penjant fotos dels quadrets que vaig fent!

· La web pròximament ja contindrà els vídeos i altres cosetes que ja tenim ganes de tenir-hi!

Res més de moment!

Fins de aquí res!

2010-06-10T12:43:00.002+02:00

El Mestre!
El grandíssim Jango Edwards!!!!
El millor o dels millors clowns del món,
un crack i molt bona persona...

El proper juliol un altre curs amb ell! moltes ganes ja!

Demà últims 5 exàmens de teatre... avera com van!

una abraçada a tots/es.

2010-06-01T10:50:00.002+02:00

Demà el primer examen per accedir a l'institut del teatre de Barcelona, avera com va!

després d'aquest jo crec que tindré més temps per tot i també per el blog!!!

una abraçada a tots ja us informaré de avera com a anat:)

Teatre.

2010-05-20T14:38:00.002+02:00

El teatre, gran art on varies persones es disfressen d'altres per fabricar noves essències, emocionar, fer riure, fer plorar...

Fa més de mig any que estic a l'institut del teatre de Vic i se'n aprèn molt! A part fas bons amics, rius, desconnectes...

A la foto, una mascara de "comedia del arte" en aquest cas la mascara és del "pantalone". Segur que alguna vegada heu vist mascares d'Itàlia, doncs la "comedia del arte" prove d'allà. Cada màscara és un estereotip de la època, en aquest cas és un home amargat, ric, desagredable, sempre vol més diners i té por que els hi robin. Com animal podria ser perfectament un corb. Va corbat i tapant una petita basseta on hi té unes quantes monedes d'or que no les deixa anar mai.

Altres personatges: Zanis, Dotore, Enamorats, arlequino,...

I, si tinc sort i he entrat aquest any, de aquí 3 anys, després de haver acabat l'institut del teatre de Barcelona, aniré a Londres o a Itàlia a estudiar més a fons la "comdeia del arte", val molt la pena la veritat.

2010-05-09T13:00:00.002+02:00

Aquest temps ens farà posar malalts a tots!
De cop fred, calor, pluja,... Quines ganes que tinguem un solet ben macuuu!

Cada cop queda menys per les proves per entrar a l'institut del teatre de Barcelona, estem ben nerviosos i estressats! Però farem el que podrem!!

Una abraçada a tots! intentaré anar escrivint més que fins ara.

2010-05-03T15:46:00.003+02:00

Primer de tot demanar disculpes per la poca participació en el blog últimament, estem preperant el nou espectacle i jo mateix la prova per entrara a l'institut del teatre.

Anem al tema, aquest d'aquí dalt és el meu gat! En Josep!
En Josep m'acompanya a tot arreu: espectacles, entrevistes, a comprar el pa, etc.
És el meu millor company de feina, sempre m'escolta i mai es queixa!

Un dia us explicaré el perquè del seu nom!
Ara només us dic que tot i ser negre, sempre que a vingut amb mi m'ha portat molta sort!
Tothom em pregunta i perquè el portes si no fas res amb ell i la veritat, em fa companyia!

Alicia en el pais de las maravillas!

2010-04-19T14:12:00.002+02:00

Tim Burton! És el meu director preferit, diferent, fosc, divertit, emocionant...

A Alicia en el pais de las maravillas, no s'acaba de veure tot el potencial que jo i molts esperàvem.
El Barreter boig, que es representat per Johnny Deep, podria ser molt més potent! més boig! més com a al llibre i als dibuixos.
Johnny Deep, és un dels meus actors preferits, sap fer personatges totalment diferents i mai se'l veu a ell, que això és una de les coses que et diuen a teatre: "Es té que veure al personatge no a l'actor!" això costa molt de fer i ell a cada personatge o aconsegueix.

Es important aver mirat primer la de dibuixos al ser aquesta última com la segona part!

Però suposo que la gran expectativa que ens va crear ens provoca aquesta visió.

Tot i que la pel·lícula està molt ben feta i la protagonista Mia Wasikowska, que fa d'Alicia, ho fa realment molt bé!

En definitiva, una pel·lícula que es té que veure. Amb grans personatges, amb un bon guió i una caracterització molt bona! Mireu-la!

Estudiant i estudiant!

2010-04-08T19:50:00.005+02:00

Estudiant per entrar a l'institut del teatre de Barcelona.
Exàmens complicats i amb poc temps per estudiar-los, però ara ben centrat només amb aixó.
M'anirà molt bé poder estudiar teatre i encara més si és a dins de l'institut del Teatre de Barcelona, un institut molt reconegut.

Avera com va!
Ja aniré informant!

Espectacle Taradell

2010-04-01T20:56:00.004+02:00

A la foto és de l'espectacle del dia 27/03/2010 a Taradell, Osona, Barcelona.

Aquest espectacle el va organitzar l' Omnium Cultural d'Osona, per un repartiment de premis literaris. L'espectacle va anar molt bé i amb un públic molt atent i rialler!
Una anècdota:
Vaig sortir a l'escenari sense el micròfon! però va quedar tot molt ben tapat i gracies a la"veneida" improvisació, no es va notar, tot el contrari! va semblar que era del propi espectacle. Una senyora ( a la foto) em va ajudar a posar-me'l i l'improvisació va ajudar a que sigues molt divertit i que sembles del tot normal. Estic pensant a introduir-ho als meus espectacles i tot!

Coses del directa, coses de la improvisació i tot junt pot arribar a ser molt divertit i sorprenent.

El silencio!

2010-03-26T17:49:00.003+01:00

Los silencios son muy importantes!

Siempre hemos pensado que las palabras tienen un valor muy grande y que son muy poderosas. Pero el silencio es mucho más impresionante y enigmático, y sus resultados son asombrosos.

Se ha dicho que el silencio es una característica de personas sabias y controladas. Para poder ser discípulo en la escuela griega de Pitágoras, el candidato debía pasar de dos a cinco años en total silencio, de esto dependía que alguien pudiese ser admitido en los distintos niveles de la academia.

Basaban esta regla en la premisa de que si una persona podía estar tantos años en silencio, sería difícil que dijera algo incoherente o que hablase solo por hablar.

Escucha el silencio y serás recompensado!

2 anys del primer espectacle!

2010-03-22T22:38:00.008+01:00

Quina emoció, pensar que ja fa 2 anys que vaig atrevir-me a trepitjar un escenari, bé...
un escenari no seria ben bé la paraula, però per mi aquell dia allò era l'escenari més gran i amb més públic que he tingut mai!

Per Sant Josep, el Sant del meu tiet Josep (es clar) ja feia uns 5 mesos que havia començat a practicar i a llegir-me mooolts llibres, ja sabia fer forces jocs, sobre tot de cartes (cartomàgia).
La meva tieta Meritxell em va demanar si podíem fer-li una sorpresa amb un espectacle, jo nerviós però a la vegada emocionat vaig acceptar!

Juntament amb la meva cosina Sandra varem començar els preparatius, ella em va ajudar molt
en la elecció dels jocs de màgia i de les cançons.

Em vaig inventar un joc per el meu tiet, dedicat a ell, i un a tota la família (un arbre genealògic),
amb aquest, que va ser l'últim de tot el repertori, la meva família va plorar emocionada.

Allà vaig deixar de ser "verge"!

Associació il·lOsona

2010-03-18T09:52:00.005+01:00

Neix l'associació que es dirà Il·lOsona.!

Il·lOsona és una associació per mags tant professionals com aficionats.
Els que estimin la màgia hi sàpiguen fer coses i seran molt ben rebuts!

Aquesta associació comença amb 7 mags (a la foto de esquerra a dreta): Mag Pota, Joan Ballana, Xavi Cabo, Jesús Gómez, Albert Clara, Josi López i Antoni Molas. Falta un dels mags a la foto que es diu: Antoni Molas.

Consisteix en un lloc de trobada per mags on podran aprendre, parlar sobre màgia, donar-se a conèixer i divertir-se amb lo seu, la màgia i la il·lusió.

Properament es farà un comunicat de premsa per anunciar de nou aquesta associació i les maneres que hi ha per accedir-hi!

No us ho perdeu! Valdrà la pena!

Osona Màgica, Osona amb il·lusió!

Curs de màgia de nivell I

2010-03-16T13:15:00.002+01:00

Nou curs de màgia de primer nivell,

actualment se'n està fen un amb molta bona crítica i amb molt bon resultat.

el pròxim començara el mes d'Abril fins al Maig!

Informeu-vos a info@magpota.com!!!!

2010-03-15T14:17:00.004+01:00

Com la foto de abans però fa encara menys!
Aquesta foto és de l'acte que van impulsar jovent de Tona per recaptar diners per ajudar Haití!

I estic molt orgullós de averi pogut participar!

A la foto: moments abans de que estibessin de les cordes pressionant-me el coll i la panxa, però al final no va passar res més que... màgia!

Ser de Tona i ser solidari molts cops són sinònims!

2010-03-15T13:03:00.007+01:00

Aquesta imatge (espectacle Mag Pota al Sagrat Cor de Vic) resulta impactant, per què és un dels jocs de màgia que faig que és més perillós i fins hi tot en aquest estan rient com nens!
I això m'excita! em crea una bona "estrugansa" i mira que m'han de tibar elles dues! una per cada canto amb les cordes lligades pel coll i per la panxa!

Van tibar! i d'això ja en fa uns dies, per tant tot va sortir bé!!

Torne-mi!

2010-03-11T12:56:00.007+01:00

De vegades quan estas començant amb una cosa nova veus lo difícil que és poder arribar al lloc on t'estàs plantejant arribar!
Per això, molts cops, costa tenir ganes de escriure coses i animar l'ambient, però això s'ha acabat!

Això acaba de començar, altre cop!

Torna el setembre i gracies a deu que torna!

2009-09-11T15:06:00.003+02:00

El setembre bé després de l'Agost!
Fins aquí tot normal, però mai em ges pensat que l'Agost podia
arribar a ser tant mort, i dic mort referint-me a que es para el món.
El món torna amb forçes al setembre i amb ell força feina!

Ara juntament amb l'empresa Saben Aquel que Diu producciones (http://www.elsabenaquelquediu.com/ ) i Mag Pota Produccions (www.magpota.com)s'intentarà arribar a molts més llocs i fer molts més
espectacles i no per fer-ne més deixaran de ser igual de professionals
sinó que al reves s'intenten millorar cada dia.

Esperem que els quan en veigueu un us il·lusioneu i rigueu molt!

2009-08-09T16:47:00.003+02:00

El mago muestra algo ordinario, una baraja de cartas, un pájaro o una persona.
El mago lo exhibe, os puede invitar a que lo examinéis para que veáis que no hay nada raro, que todo es normal, pero claro probablemente no sea así.
El segundo acto es la actuación, el mago con eso que era ordinario, consigue hacer algo extraordinario, entonces intentareis descubrir el truco, pero no lo conseguiréis porque en el fondo no queréis saber cual es, lo que queréis es que os engañen, pero todavía no aplaudiréis, que hagan desaparecer algo no es suficiente, tienen que hacerlo reaparecer, por eso todo efecto mágico consta de un tercer acto, la parte más complicada, este acto es el prestigio.

Hi ha molts més dies que llonganisses!

2009-07-23T20:55:00.005+02:00

En defensa de la cultura popular catalana vull mostrar el meu profund rebuig a la teoria conspiratòria defensada pel meu amic Mag Pota. El seu escrit suposa un atac flagrant a la nostra llengua i a la riquesa de vocabulari, dites i frases fetes que hem anat forjant entre tots a força de parlar i parlar, tossuts de nosaltres, el català sense parar. Posar en dubte una afirmació tan irrefutable, que ha romagut intacta al llarg dels anys, mereix -digueu-me reaccionari-, almenys, la pena de mort.
Més encara si tenim en compte que el nostre amic ho ha justificat a la lleugera i s'ha quedat tan ample. Diu que actualment es fan més llangonisses que dies. Ep, no dic pas que no tingui raó en això. La revolució industrial va permetre augmentar la producció i es va aconseguir arribar a fer llonganisses com a xurros (a Casa Tarradellas fins i tot han aconseguit imitar-ne el gust), quan, en canvi, no sembla que hi hagi hagut gaire avenços en la -val a dir-ho- més aviat desconeguda indústria del temps. Cal remarcar, però, que el sector mai, i quan dic mai vull dir mai, s'ha vist afectat per cap mena de crisi. Es produeix un dia per dia. Avui, demà, la setmana que ve, fa dos-cents anys, al paleolític... Ja hi pot haver fam, progrés econòmic o el mateix crack del 29. És igual: un dia per dia.
I reconeixent això, al cap i a la fi, és quan el Mag ha quedat en evidència. Els milers i milers de llonganisses que es fan cada dia no són res comparats amb amb la meravellosa eternitat del temps. Per cada llonganissa que es pugui fer avui es podrien comptar un munt de dies passats i, sobretot, encara per passar. I és que, amics meus, i per molt que em pesi, de porcs no en tindrem per sempre. Algun dia Sant Martí decidirà que se'ls ha acabat l'aventura en aquest món i, ho puguem veure o no, aniran passant els dies sense oing-oings a les granges i sense llonganisses al mercat. És clar que sempre podrem embotir males herbes en preservatius, però m'atreviria a dir que no serà el mateix.
Així doncs, alcem-nos tots i cridem ben fort, als quatre vents, qua hi ha un fotimer més de dies que de llangonisses. A més, els catalans i catalanes sabem perfectament allò de "qui no es consola és perquè no vol". Ja em diràs, estimat Mag, què creus que la gent preferiria que els diguessin si, pel que fos, s'haguessin quedat sense entrada per un espectacle teu? Que hi ha més dies que llonganisses o "que la vida són dos dies"?

Aquest text mencanta!

2009-07-20T16:59:00.001+02:00

"Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo. Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan. Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan, y como disfrutaría de un buen helado de chocolate. Si Dios me obsequiara un trozode vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo, y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat seria la serenata que les ofrecería a la luna.Regaría con mis lagrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalos... Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u hombre de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor. A los hombres les probaría cuan equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse. A un niño le daría alas, pero le dejaría que el solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad esta en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre. He aprendido que un hombre solo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.-

GABRIEL GARCIA MARQUEZ

Els “Clínecs”

2009-07-04T12:32:00.003+02:00

Els “Clínecs” o mocadors de paper, són la salvació de qualsevol ésser mocós, amb un refredat de dies, o als éssers als quals els i surt, d’en tant en tant, un conjunt de líquid complex i vermellós format per: plasma, molècules dissoltes, hematies(glòbuls vermells), leucòcits(glòbuls blancs) i plaquetes (que coagulen i son les encarregades de que els “Clínecs”, pobres, descansin de l’hemorràgia.).

Sí, tenen una feina lletxa, per què no dir-ho. Però és la seva feina i la fan amb molt d’orgull. Ells ens salven en moltes ocasions. I nosaltres els tractem malament, els portem a la butxaca o, en el cas de les dones i algun home, a la bossa mig arrugats. Els maltractem, i no s’ho mereixen.

A més a més, ells quan senten el crit de: Algú té un mocador?
Salten d’alegria, es barallen per posar-se primers i per servir-nos, nosaltres, obrim la bossa o els agafem de la butxaca, els apretem ofegant-los i donem el primer de tots i quan l’hem donat tirem de mala manera el paquet dins la bossa o els col•loquem, altre cop, dins la butxaca oprimint-los tant fort com podem fins que notem que estan al final de la qual.

No els tractem bé! Els hem de respectar, perquè ara imagineu-vos que ells vulguin imitar els conductors d’autobús de Barcelona o els guionistes i ens facin vaga, que faríem nosaltres? Res! Estaríem com despullats, potser pitjor, no podríem sortir el carrer, perquè portaríem un moc penjant o estaríem dessagnats!

I una altre cosa, i perquè blancs? A qui se li va ocorre? No van veure que la seva utilitat no quedava bé amb el blanc, que amb un cop de fer-los servir ja es nota molt, en canvi si haguessin set verds es podrien anar fent servir;
Això sí, s’hauria de vigilar una mica, no sabríem quan ja es millor no tornar-los a fer servir.

En definitiva, els mocadors de paper, a pesar de tot, ens son fidels i mai, esperem, ens deixaran de banda. Tot i això, teniu un mocador per aquí així de casualitat? Gràcies!

Mag Pota Produccions S.L

2009-06-27T13:02:00.002+02:00

Ja la tenim aquí!
L'empresa que tan esperava! si! Estarà en marxa el pròxim 1 de juliol.
Es dirà, com bé diu el títol: Mag Pota Produccions S.L.
Ara amb un bon manegament a darrera per part d’en Marc intentarem fer moltes
voltes per tot Catalunya i treballar molt per aconseguir fer la gira el pròxim
Gener.
Avera com va! Pinta bé! Però jo ja vull veure com queda el quadre, soc impacient, sí!

Presentació

2009-06-22T22:04:00.002+02:00

En Jordi ha engegat amb moltes ganes tant la seva pàgina web com aquest nou blog. Amb les mateixes ganes que el dia que va començar a mirar-se vídeos de màgia per internet, el dia que es va fer fer un vestit o cadascun dels dies en què ha saltat a l'escenari.
Per això, a mi també em fa una especial il·lusió que vulgui cedir-me una part d'aquest espai per escriure-hi les meves coses, les nostres coses, les seves coses o les coses de qui sigui. Per això i perquè és un bon amic, què coi!
Em sembla que cap dels dos tenim gaire clar com omplirem aquesta mena de llibreta en blanc però, de ben segur, serà un plaer. Salut!

Amb Osona Contra el Càncer

2009-06-17T12:58:00.001+02:00

Osona Contra el Càncer a demostrat tenir una professionalitat excepcional i lluitar per la seva idea.
Per això i per la bona relació que hi ha entre ells i el nostre equip vaig proposar una idea que els i va semblar d'allò més bé.
A cada espectacle, d'una gira que estem acabant d'organitzar per tot Catalunya, es recaptarà 1 euro per cada persona que hi assisteixi. Fent així una bona col·laboració amb aquesta entitat tant honorable i eficaç.
Tinc moltes ganes de poder tenir la gira en marxa i poder contribuir amb això, em farà molt feliç!

Un dia d'aquest ja posaré informació més personal de la gira, estem amb ànsies de poder-la començar!. Però encara queda uns quants mesos per l'iniciació d'un dels meus somnis que de petit ja somiava.

Hi ha més dies que llonganisses.

2009-06-13T16:44:00.005+02:00

Mentida!

No hi poden haver més dies que llonganisses.

I a més a més, la gent, quan diu aquesta frase, es refereix als dies de la vida de la persona a la qual li diu:"Tranquil, que hi han més dies que llonganisses!".

Que no! Que de llonganisses se’n fan cada dia a pilots i de dies només se’n fa un per dia i prou.

No sé qui se la va inventar aquesta frase, però deu ser una de fa molts i molts anys perquè, si no, no la puc entendre. Devia inventar-se quan no hi havia empreses que fabricaven llonganisses i només les feien els pagesos o les persones que podien i en sabien.

Però sent així, perquè ara la gent encara fa servir aquesta frase? Se n'hauria de fer servir una de més real com: “ hi ha més dies que plàtans a un pomer” o “ hi ha més dies que cabells al cap d’un calb”, No ho sé, però alguna frase més fàcil segur que la podríem trobar.

En definitiva, de llonganisses n’hi ha moltes més que dies. I, si no, demaneu-ho als “porcs”, que ells saben quants en maten per dia i quantes llonganisses fan.

Jordi Casadevall Muns

Nova web i nou BLOG!

2009-06-11T20:10:00.000+02:00

Esitc molt content!
I molt emocionat de poder dir que ja tenim la web enllestida! (www.magpota.com)
Ara només queda tirar endavant i anar incluint-hi fotografies, vídeos, etc.

Però molt emocionat i amb moltes ganes d'escriure en aquest bloc coses
que em passin pel cap! Serà divertit! Segur!

Doncs res! A mimar tot això! Que en tinc moltes ganes!
Per cert, vull donar les gràcies als disenyadors i, alhora, bons amics : Òscar Conejo i Joan Motos!
Sou uns CRACKS!