
Quina emoció, pensar que ja fa 2 anys que vaig atrevir-me a trepitjar un escenari, bé...
un escenari no seria ben bé la paraula, però per mi aquell dia allò era l'escenari més gran i amb més públic que he tingut
Per Sant
La meva tieta Meritxell em va demanar si podíem fer-li una sorpresa amb un espectacle, jo nerviós però a la vegada emocionat vaig acceptar!
Juntament amb la meva cosina Sandra varem començar els preparatius, ella em va ajudar molt
en la elecció dels jocs de màgia i de les cançons.
Em vaig inventar un joc per el meu tiet, dedicat a ell, i un a tota la família (un arbre genealògic),
amb aquest, que va ser l'últim de tot el repertori, la meva família va plorar emocionada.
Allà vaig deixar de ser "verge"!
I jo hi vaig ser-hi! I va ser molt emotiu! I encara més quan ho vius des del mateix escenari ja que es pot dir que va ser el primer espectavle "conjunt", ja que vaig tenir el plaer d'acompanyar-lo al llarg de tot l'espectacle amb la guitarra, possant música a una tarda màgica ple de sorpreses i d'emocions.
ResponEliminaSegueix endavant Mag Pota, perquè tu mareixes i arribaràs lluny!
Santi Cruz Ballús
Merci tiu! doncs sisi!
ResponEliminaEn la celebració dels 2 anys i del Sant Josep,
l'espectacle la música anava a càrrec del guitarrista, canta autor i bon amic: Santi Cruz!!
Una abraçada mestra ;)!