En defensa de la cultura popular catalana vull mostrar el meu profund rebuig a la teoria conspiratòria defensada pel meu amic Mag Pota. El seu escrit suposa un atac flagrant a la nostra llengua i a la riquesa de vocabulari, dites i frases fetes que hem anat forjant entre tots a força de parlar i parlar, tossuts de nosaltres, el català sense parar. Posar en dubte una afirmació tan irrefutable, que ha romagut intacta al llarg dels anys, mereix -digueu-me reaccionari-, almenys, la pena de mort.
Més encara si tenim en compte que el nostre amic ho ha justificat a la lleugera i s'ha quedat tan ample. Diu que actualment es fan més llangonisses que dies. Ep, no dic pas que no tingui raó en això. La revolució industrial va permetre augmentar la producció i es va aconseguir arribar a fer llonganisses com a xurros (a Casa Tarradellas fins i tot han aconseguit imitar-ne el gust), quan, en canvi, no sembla que hi hagi hagut gaire avenços en la -val a dir-ho- més aviat desconeguda indústria del temps. Cal remarcar, però, que el sector mai, i quan dic mai vull dir mai, s'ha vist afectat per cap mena de crisi. Es produeix un dia per dia. Avui, demà, la setmana que ve, fa dos-cents anys, al paleolític... Ja hi pot haver fam, progrés econòmic o el mateix crack del 29. És igual: un dia per dia.
I reconeixent això, al cap i a la fi, és quan el Mag ha quedat en evidència. Els milers i milers de llonganisses que es fan cada dia no són res comparats amb amb la meravellosa eternitat del temps. Per cada llonganissa que es pugui fer avui es podrien comptar un munt de dies passats i, sobretot, encara per passar. I és que, amics meus, i per molt que em pesi, de porcs no en tindrem per sempre. Algun dia Sant Martí decidirà que se'ls ha acabat l'aventura en aquest món i, ho puguem veure o no, aniran passant els dies sense oing-oings a les granges i sense llonganisses al mercat. És clar que sempre podrem embotir males herbes en preservatius, però m'atreviria a dir que no serà el mateix.
Així doncs, alcem-nos tots i cridem ben fort, als quatre vents, qua hi ha un fotimer més de dies que de llangonisses. A més, els catalans i catalanes sabem perfectament allò de "qui no es consola és perquè no vol". Ja em diràs, estimat Mag, què creus que la gent preferiria que els diguessin si, pel que fos, s'haguessin quedat sense entrada per un espectacle teu? Que hi ha més dies que llonganisses o "que la vida són dos dies"?
Més encara si tenim en compte que el nostre amic ho ha justificat a la lleugera i s'ha quedat tan ample. Diu que actualment es fan més llangonisses que dies. Ep, no dic pas que no tingui raó en això. La revolució industrial va permetre augmentar la producció i es va aconseguir arribar a fer llonganisses com a xurros (a Casa Tarradellas fins i tot han aconseguit imitar-ne el gust), quan, en canvi, no sembla que hi hagi hagut gaire avenços en la -val a dir-ho- més aviat desconeguda indústria del temps. Cal remarcar, però, que el sector mai, i quan dic mai vull dir mai, s'ha vist afectat per cap mena de crisi. Es produeix un dia per dia. Avui, demà, la setmana que ve, fa dos-cents anys, al paleolític... Ja hi pot haver fam, progrés econòmic o el mateix crack del 29. És igual: un dia per dia.
I reconeixent això, al cap i a la fi, és quan el Mag ha quedat en evidència. Els milers i milers de llonganisses que es fan cada dia no són res comparats amb amb la meravellosa eternitat del temps. Per cada llonganissa que es pugui fer avui es podrien comptar un munt de dies passats i, sobretot, encara per passar. I és que, amics meus, i per molt que em pesi, de porcs no en tindrem per sempre. Algun dia Sant Martí decidirà que se'ls ha acabat l'aventura en aquest món i, ho puguem veure o no, aniran passant els dies sense oing-oings a les granges i sense llonganisses al mercat. És clar que sempre podrem embotir males herbes en preservatius, però m'atreviria a dir que no serà el mateix.
Així doncs, alcem-nos tots i cridem ben fort, als quatre vents, qua hi ha un fotimer més de dies que de llangonisses. A més, els catalans i catalanes sabem perfectament allò de "qui no es consola és perquè no vol". Ja em diràs, estimat Mag, què creus que la gent preferiria que els diguessin si, pel que fos, s'haguessin quedat sense entrada per un espectacle teu? Que hi ha més dies que llonganisses o "que la vida són dos dies"?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJajaja! vaia..! pero jo seguiré pensant que no hi ha més dies que llonganisses eh!
ResponEliminaTinc que defensar els meus pensaments!
Per cert, no he entes el tros final de: "ja em diràs, estimant Mag, ....... etc." no ho he entes..!
va una abraçada!
Ah, senzillament volia dir que és molt més reconfortant el "hi ha més dies que llonganisses" que no pas allò que "la vida són dos dies", si t'has quedat sense poder fer una cosa que volies (veure't a tu, en el cas del text).
ResponElimina