Els “Clínecs”

Els “Clínecs” o mocadors de paper, són la salvació de qualsevol ésser mocós, amb un refredat de dies, o als éssers als quals els i surt, d’en tant en tant, un conjunt de líquid complex i vermellós format per: plasma, molècules dissoltes, hematies(glòbuls vermells), leucòcits(glòbuls blancs) i plaquetes (que coagulen i son les encarregades de que els “Clínecs”, pobres, descansin de l’hemorràgia.).

Sí, tenen una feina lletxa, per què no dir-ho. Però és la seva feina i la fan amb molt d’orgull. Ells ens salven en moltes ocasions. I nosaltres els tractem malament, els portem a la butxaca o, en el cas de les dones i algun home, a la bossa mig arrugats. Els maltractem, i no s’ho mereixen.

A més a més, ells quan senten el crit de: Algú té un mocador?
Salten d’alegria, es barallen per posar-se primers i per servir-nos, nosaltres, obrim la bossa o els agafem de la butxaca, els apretem ofegant-los i donem el primer de tots i quan l’hem donat tirem de mala manera el paquet dins la bossa o els col•loquem, altre cop, dins la butxaca oprimint-los tant fort com podem fins que notem que estan al final de la qual.

No els tractem bé! Els hem de respectar, perquè ara imagineu-vos que ells vulguin imitar els conductors d’autobús de Barcelona o els guionistes i ens facin vaga, que faríem nosaltres? Res! Estaríem com despullats, potser pitjor, no podríem sortir el carrer, perquè portaríem un moc penjant o estaríem dessagnats!

I una altre cosa, i perquè blancs? A qui se li va ocorre? No van veure que la seva utilitat no quedava bé amb el blanc, que amb un cop de fer-los servir ja es nota molt, en canvi si haguessin set verds es podrien anar fent servir;
Això sí, s’hauria de vigilar una mica, no sabríem quan ja es millor no tornar-los a fer servir.

En definitiva, els mocadors de paper, a pesar de tot, ens son fidels i mai, esperem, ens deixaran de banda. Tot i això, teniu un mocador per aquí així de casualitat? Gràcies!